I ja s'ha acabat un curs més...

Estimades i estimats..

no em queden més paraules....més que gràcies i endavant!

Visitem a la Maria Antònia Canals

Benvolgudes i benvolguts,

El claustre del curs 14-15

la setmana passada el claustre de la nostra escola va tenir una gran sort. De fet van ser varies sorts. La primera era fer el que els entesos dirien una "master class" amb la Maria Antònia Canals, la mestra i matemàtica que tant ha aportat a l'ensenyament de les matemàtiques en aquest petit país. Tot un luxe que les persones que composem el petit claustre de l'escola Teresa Godes i Domènech vam entendre com un regal, i així va ser.

De 11 a 19 hores, amb una aturada a dinar, escoltant, mirant i tocant matemàtiques, aprenent de la mirada panoràmica que ens va fer la Maria Antònia des de l'educació infantil fins al final de la primària, una mirada plena de llocs comuns: respectar el ritme d'aprenentatge de l'infant, no esperar de la canalla el que no està capacitada per aprendre pel seu desenvolupament, transmetre calma i escoltar als infants posant-nos a la seva alçada, aprofitar el conflicte cognitiu i l'error com a base de l'aprenentatge... I no perdre l'humor i el compromís, afegiria jo, que tot i no dir-ho és el que ella mostra amb la seva apassionada transmissió de les matemàtiques.

En aquests temps  on tot te un preu, més enllà del seu valor, on fer formació continua s'ha convertit en un luxe econòmic, és un goig poder compartir un dia amb el saber, el compromís i l'honestedat de la Maria Antònia. Ella que als seus 84 anys, la seva fractura de fèmur i les dificultats de mobilitat es mobilitza a la crida d'un grup de mestres que vol aprendre d'ella. I només fa una demanda, passar-la a buscar per casa seva, si us plau. I punt. Bé, quan acabem la sessió tornem amb ella a casa seva, faltava més...

Ella que entenc que el coneixement s'ha de compartir, ella que ho fa amb tanta generositat com alegria. Ella que porta tota una vida fent i desfent, escoltant i aprenent i que, lluny de fer-li vergonya reconèixer-lo, el reivindica com a base per ser bon mestre.

La Maria Antònia i els seus reglets

Aquest regal va venir embolicat amb el que suposava que tot el claustre de l'escola ens mobilitzéssim a Girona que és on viu la Maria Antònia i a on té el seu gabinet, el GAMAR. Una altra sort poder compartir una part del cap de setmana amb les persones que comparteixo un espai tan important com és l'escola, poder parlar de les coses que no ens dóna temps a l'escola, poder riure i compartir estones de forma diferent que doni peu a conèixer-nos més enllà de l'àmbit escolar.

I la gran sort és que tot el que vam aprendre amb la Maria Antònia ens ha servit per consolidar, millorar i aplicar estratègies a  l'ensenyament de les matemàtiques a la nostra escola, un altre regal als nostres alumnes en aquest camí compartit.

Les matemàtiques a l'escola

Estimades i estimats!

Comença un nou curs i l'enceto amb un desig: donar continuïtat a aquest modest bloc. És voluntat d'aquest blocaire i mestre compartir de forma més periòdica experiències, continguts i materials per compartir. Espero que així sigui.

Les matemàtiques, aquella assignatura que sembla es basi en fer algoritmes i numeració, de menor a major dificultat. És dificil trobar la lògica, l'estadistica o la geometria a les matemàtiques escolars. Tot un error, al meu entendre i al de molts i molts mestres.

I no parlem ja dels materiuals per treballar-hi, llapis i paper....

Aquest dissabte una gran part del claustre de la nostra escola vam participar a les XI Jornada de l'ensenyament de les Matemàtiques, que es van realitzar a Barcelona i que organitzen la Feemcat ( la Federació d'entitats per l'ensenyament de les matemàtiques de Catalunya) i que es van fer a l'Institut d'Estudis Catalans.

Va ser una gran jornada que amb el títol de 100 anys de matemàtiques amb tot els sentits van retre homenatge a l'Emma Castelnuovo, matemàtica italiana.   També es van entregar els premis Maria Antònia Canals. 

Com a  gran conclusió pròpia extrec que generar un ambient d'aula despert i viu, generant preguntes, motivant la investigació, valorant l'error com a quelcom vàlid per aprendre, és bàsic per poder aprendre matemàtiques. I qualsevol altre cosa. Hi ha múltiples formes de generar aquest ambient, infinitat de materials per assolir-lo, però són bàsics els camins per transcórrer en aquests ambients, tots ells basats en el respecte a l'alumne i la relació mestre-alumne, tal com no es cansa de repetir la Maria Antònia Canals.

Us deixo el material que l'organització de les jornades comparteix, un gran fet en aquest món ( i ara parlo de l'educatiu) on els continguts tendeixen a tancar-se i posar preu, on sistemes i mètodes d'ensenyament que van néixer de forma horitzontal i per compartir es comercialitzen a preus astronòmics. El món ha avançat gràcies a que els aprenentatges s'han compartit, no deixem de fer-lo o ens perdrem una gran part de la humanitat que no pot pagar-lo. L'ensenyament no pot ser un negoci...

Ah! I per acabar una foto de les mestre de l'escola que vam anar i que ens vam fer una foto amb la Nicoletta Lanciano i el globus terraqui de l'escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. La Nicoletta forma part d'un grup mundial que demana alliberar els globus terrestres dels peus que la subjecten, per poder així mostrar com funciona de la manera més propera a la realitat.

La Fanny, la Yoli, la Nicoletta, el Toni, l'Olga i la Carme

Revista Bocinets, número cinc

Benvolgudes i benvolguts!

Ja s'ha acabat el primer trimestre! I estic molt content de com van passant les hores i els dies a la nostra escola. Avui  us deixo una  mostra de com es desenvolupen els projectes a la Joncosa, és el número cinc de la revista Bocinets, la revista editada pel consell escolar i on hi participem mestres, alumnes, famílies, ajuntament i col·laboradors. Una revista escolar trimestral, editada tota a color gràcies als col·laboradors i l'empenta i entusiasme de les mares de l'AMPA que fan la tasca d'aconseguir els calerons perquè així sigui.

Moltes gràcies a totes i tots, però especialment vull agrair en aquesta edició a tres persones: l'Israel un papa de l'escola que ha fet tota la maquetació de la revista de nou, amb tot el que comporta de temps i dedicació, moltes gràcies Israel! I a l'Anna i la Gemma, que amb el seu compàs i persistència han portat a bon terme la coordinació de la revista, una tasca complexa quan intervé tanta gent, enhorabona noies!

Crec que és un tros de revista, que ens serveix per obrir la nostra finestra al món i de la que estem molt orgullosos. Passeu, passeu...

Revista Bocinets

Publish at Calameo or read more publications.

Capítol sisè de la Violeta

Estimades i estimats!

La nostra exploradora, l'Ase la Llesta, no acaba de trobar a la Violeta, li falten dades! Ai! Quin patir aquesta Violeta i que dolentot que és el Bec el Marrec!

Ase la Llesta és la nostra salvació!

Estimades i estimats...

En aquest capítol esperàvem l'ajut de l'amiga de la Violeta, l'Ase la Llesta. Hauran arribat les cartes dels nens i nenes de la classe dels conills al seu destí? Recordeu que l'amiga de la Violeta no pot parlar però sí que sap llegir, esperem que la pugui ajudar!

La Violeta continua les seves aventures

Benvolgudes i benvolguts,

continuem navegant pel curs 2013-14 i el dia a dia ens arrenca els minuts i les hores del rellotge.
Per això us deixo els darrers tres capítols de la Violeta, l'experiència d'iniciació a la lectoescriptura que estem portant a terme a primer de primària.






 

La Violeta

Estimades i estimats,

avança el curs i passen les coses, sobretot maques. Està sent un curs molt tranquil i serè. Esperem que continuï així!

Avui us presento una activitat que estem portant a terme a la classe dels Conills, les nenes i nens de primer. Resulta que, com a bona classe dels conills, tenen una mascota que es diu Violeta que havia de venir fa uns dies. Ens va enviar un vídeo dient-nos que s'havia perdut i des de llavors, ja fa tres setmanes, que només sabem d'ella per carta postal o vídeo. Com veieu anem buscant les finalitats, funcions i significats a llegir i escriure.

Mireu, mireu!

La Violeta, primer i segon capítol

Castanyada i Halloween a l'escola

Estimades i estimats!

Quant de temps sense fer noves entrades! Molts  ja sabreu que el mariner que comanda aquest petit vaixell és ara el mariner que comanda la petita escola on hi viu. Noves tasques i reptes, i temps de dedicació. Així que intentarem mantenir el rumb i continuar navegant en les aigües de l'ensenyament de la forma més inclusiva, respectuosa i amplia possible.

 

Ja som a la Castanyada! i enguany, a l'escola, a més de celebrar la Castanyada, celebrarem Halloween, el dia dels difunts. Creiem que és possible compaginar les tradicions populars amb altres activitats més contemporànies. I enguany l'Oscar ha preparat els cartells i el vídeo per anunciar la festa que farem a l'escola el 31 d'octubre, no us espanteu!

 

 

 

Bocinets número 4

Benvolgudes  i benvolguts!!
Ja la tenim aquí, el numero d'estiu de la revista BOCINETS, la revista de la comunitat educativa del Montmell.
Ha igut una feina intensa, però profitosa i amb molt de sentit!
Esperem que us agradi!

Us estimem!

Estimades i estimats,

acaba el curs i tornem a tenir un clàssic alegre, molt alegre. Tornem a tenir el video que els nostres amics i companys de la classe D de la Muntanyeta fan cada final de curs.
Un video emocionant, tendre, ferm, recordatori dels que han marxat i que han quedat a l'imaginari dels que han compartiti hores i vivències a aquelles boniques classes.

Us deixo el video perpetrat pel gran Lluís Booth!

Nous reptes al Montmell!

Estimades i estimats,

Si pensem en crisi com a canvi he de dir que, la crisi dels 40 acabats d’estrenar, m’ha ofert un gran canvi a la meva vida professional.  A partir del proper 1 de juliol faré les funcions de direcció a la petita escola de la Joncosa del Montmell, l’escola Teresa Godes i Domènech.

Dos cursos farà que vaig arribar a la petita escola del Montmell. Una arribada amb molta il·lusió i expectatives, amb moltes ganes d’oferir tot el que puc i sé, obert a continuar aprenent. I dos anys després he de dir que continuo amb la mateixa il·lusió, amb les mateixes ganes d’oferir i compartir i obert a continuar aprenent, però amb un afegit: la complicitat de companyes i famílies, amb el ferm propòsit de continuar un projecte d’escola que  desenvolupi la formació i aprenentatge íntegre dels nostres alumnes, de respectar els diferents ritmes d’aprenentatge tenint en compte les dificultats o particularitats dels infants, de continuar enfortint una comunitat educativa necessària per l’enriquiment de tots els seus membres, sobretot dels més petits.

Conjugar les paraules de Vázquez Montalbán, en boca del seu Carvalho, “saber es defenderse” amb el que el mestre Pau Casals pensava que havíem de dir als infants: ”tens capacitat per a ser qualsevol cosa. Sí, ets una meravella”. 

Estabilitat, tendresa, saber, compartir, aprendre, riure, acompanyament, valorar, estimar, mirar, observar, preguntar....

No deixem de construir per créixer. I preparem-nos per remar per quan deixi de bufar el vent.

Bocinets 3, especial Sant Jordi!

Estimades i estimats!

Aquest Sant Jordi ens va deixar a l'escola el tercer número de la revista Bocinets, la revista de la comunitat educativa del Montmell. Esperem que la gaudiu i que us agradi tant com a nosaltres editar-la. Hem de dir, als que només la veieu per pantalla, que aquest número ha estat imprès a tot color, 150 exemplars que la col·laboració de diverses persones i comerços del Montmell ha permès. Enhorabona i moltes gràcies a totes aquelles persones que es senten l'escola com a seva i que hi posen temps i dedicació per tal que continuï endavant aquest projecte!

 

Teatre a la Joncosa!!

Estimades i estimats!

Enguany aquest modest vaixell ha pogut tornat a acompanyar als alumnes de l'escola al Festival de Teatre del Baix Penedès, el 35è!

Enguany no haurem d'esperar a editar la gravació feta amb videocàmeres domèstiques sinó que podem gaudir de l'edició que la gent de TV El Vendrell està fent de tot el Festival, tot un luxe com podreu comprovar.

És una oportunitat molt bona el poder mostrar, a un escenari com el Teatre Àngel Guimerà de El Vendrell, la feina feta al llarg de tres mesos. Un treball de lectura, interpretació, memorització, cohesió de grup, saber estar, treballar la vergonya....en fí, totes les coses que el teatre ens dóna.

Enguany hem anat amb dos obres, Déu meu, quin embolic! dels nens i nenes de P4-P5 i Les aventures de Tom Sawyer a la Joncosa del Montmell dels infants de 3r. I sense més, us deixo amb elles!!
Que les gaudiu!

A infantil també fem teatre!!

Benvolgudes i benvolguts!

 Els nens i nenes de P4 i P5 preparen l'obra de teatre "Déu meu quin embolic!" per a representar-la el dia 30 d'abril al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell. Mireu, mireu com ho fan....
Molta sort!!

Les aventures de Tom Sawyer a la Joncosa

Estimades i estimats,

A l'escola de la Joncosa tornem a participar al Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès, una trobada que fa 35 edicions, és a dir 35 anys. Així que primer volem felicitar a totes les persones que, any rere any, insisteixen en tirar endavant un festival que costa molt d’esforç organitzar i dinamitzar. Els caps més visibles són la Maria, el Joan i l’Antonio del Centre de recursos pedagògics del Baix Penedès, però no podem oblidar a la gent del Trèvol, en Tomàs del TAG i tanta altra gent que confia i aposta per oferir un espai i un temps per tal que els infants de la comarca puguin experimentar una sensació i una experiència tant maca i intensa com és ser actor o actriu. A totes elles, moltes gràcies!

Enguany, a tercer, presentem una adaptació d’una obra de la literatura infantil clàssica de tots els temps. Aprofitem que la classe de tercer fa el projecte sobre els EEUU d’Amèrica per adaptar Les aventures de Tom Sawyer de l’escriptor nordamericà Mark Twain. Amb el teatre fusionem literatura, geografia, interpretació i tantes altres coses que el treballar vivencialment ens dóna.

Com que estem molt engrescades ens hem animat a fer un petit anunci de l’obra, que a la vegada pretén ser un petit reconeixement a totes les persones que ofereixen l’oportunitat de treballar amb el teatre.

Esperem que us agradi!

I molta merda!

Nou somriures+1

 Estimades i estimats,

tinc el gust de presentar-vos la revista Nou somriures+un, la revista de l'aula G de l'escola la Muntanyeta de Tarragona. Tota les revista és molt interessant i ens fa molta il·lusió poder sortir a les seves pàgines. Enhorabona nois i noies!

Open publication - Free publishing - More la muntanyeta

El Ventall

Benvolgudes i benvolguts!

Seguim amb el projecte de les emocions i les capacitats humanes a cinquè de l'escola Teresa Godes. Un projecte que ens està portant per camins de coneixement i entesa amb persones que, possiblement, no haguéssim conegut d'altra i manera, una dolorosa pèrdua.

foto de la visita del dilluns a l'escola

El passat dilluns ens van visitar l'Estíbaliz, l'Alfredo, la Núria, el Ricardo i el Jordi, persones que busquen la inserció laboral reciclant-se, perquè quasi tots ja han treballat, i que avui ens han  explicat les seves trajectòries vitals i el seu dia a dia al Ventall, una empresa de El vendrell. Han vingut acompanyats de la Natàlia i la Marta, les monitores.

El Ventall és una empresa que té la particularitat que la majoria dels seus treballadors tenen un certificat de discapacitat. Un paper que no els hi impedeix tenir les vuit emocions humanes, faltava més, a més de tenir un munt de capacitats que ja voldrien altres persones tenir. I això ens han explicat avui aquests treballadors que esperen una oportunitat, que són persones totalment capaces i motivades per guanyar-se la vida amb el seu esforç i treball, d'una forma digna. Tota una lliçó la que ens han fet aquests nois i noies, esperem continuar amb aquestes trobades i compartir espais i experiències.

Va ser una trobada màgica i plena de preguntes i descobertes, que fins i tot va acabar amb un ràpid esmorzar conjunt, més curt del desitjat. Esperem tenir més oportunitats d'esmorzar tranquil·lament!

Jo també hi vaig treballar a El Ventall, cinc anys on vaig aprendre moltes coses de com relacionar-me amb la diferència, amb mi mateix. El Ventall va ser casa meva fins que vaig començar a fer de mestre i, al igual que altres espais i feines que m'han marcat, tinc molt present els dies de sol i pluja, de podes i males herbes que vaig compartir amb el Luis i la Montse, l'Antonia i la Laura, el Roberto, la Carme.... entre tants altres companys i companyes. uns temps alegres on vam treballar molt i vam gaudir igual. Ens ho pasavem molt bé treballant, tot i la dura feina.

Seguim i no parem de viure, amb la diferència i les oportunitats que totes les persones necessitem per ser íntegres.

Moltes gràcies Ventall!

 

La Laura, la Montse i jo al Passeig de Calaell, un dia d'hivern de fa 10 anys....

El Luis i jo a tope, a l'estiu del 2004. Erem un equip!

1r CONCURS DE POESIA i NARRACIÓ BREU

Per tal d’estimular la creació literària, l’escola Teresa Godes i Domènech i l’Ajuntament d’El Montmell convoquen el 1r Concurs de POESIA i NARRACIÓ BREU El Montmell 2013 amb el tema Les vuit emocions humanes,  que es regirà per les següents 

BASES

IDIOMA

En llengua catalana.

TERMINI I FORMAT DE LES OBRES LITERÀRIES

Els concursants hauran de presentar 3 còpies de l’obra en DIN A4, a ordinador, a doble espai i amb una extensió màxima de 2 pàgines (narració breu) o de 25 versos per una cara (poesia). La font utilitzada serà Arial 12.

Les obres es presentaran dins d’un sobre gran tancat, a l'exterior del qual s'ha d'especificar el nom del concurs, la modalitat en la qual es participa i el pseudònim. Dins del sobre gran s’haurà d’incloure un altre sobre petit amb el pseudònim a la part de fora i les següents dades personals a l’interior: nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte, adreça de correu electrònic i fotocòpia del DNI.

Les obres concursants s’han de fer arribar a  l’Escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell entre del 2 al 5 d’abril de 2013. Els concursants poden presentar com a màxim una obra per modalitat.

Podran participar totes aquelles obres escrites sobre el tema de les vuit emocions humanes: la ira, l’alegria, la tristesa, la por, la vergonya, l’amor, el fàstic i la curiositat.

EXCLUSIVITAT

Els treballs hauran de ser inèdits, és a dir, no haver estat presentats a cap certamen ni publicats en cap mitjà escrit o digital.

 JURAT

La composició del jurat no es donarà a conèixer fins que es facin públics els guanyadors del certamen.

DESTINATARIS

Tota persona de qualsevol procedència, edat, sexe, creença i nacionalitat. 

PREMIS

El concurs tindrà un premi per a cada categoria de les dues modalitats: narració breu i poesia

Categoria Infantil (8 a 11 anys)

Premi: un llibre, un joc i un diploma

Categoria Juvenil (12 a 17 anys)

Premi: un llibre i un diploma

Categoria Adult (a partir de 18 anys)

Premi: un dinar o sopar per a 2 persones al restaurant El Celler d’Aiguaviva 

VEREDICTE I LLIURAMENT

El veredicte i lliurament dels premis es farà en el decurs d’un acte públic, que es farà el dilluns 22 d’abril de 2013 a la sala de plens de l’Ajuntament d’El Montmell a les 17h. Els guanyadors faran la lectura de les obres guanyadores en cada categoria i modalitat.

 ALTRES CONSIDERACIONS

-          La participació en aquest Concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases. El jurat es reserva el dret a interpretar i solucionar qualsevol aspecte que no estigui recollit en aquestes bases.

-          Els organitzadors  del certamen literari es reserven el dret de publicar, enregistrar i reproduir aquells treballs que, havent estat o no premiats, consideri d’interès divulgar-los.

            -          El jurat es reserva el dret de declarar alguna categoria deserta o d’atorgar aquells accèssits que cregui necessaris.

            -          Tot el material enviat per optar als Premis es considera cedit al certamen  i no hi haurà possibilitat de reclamar-lo.

Les emocions a la Muntanyeta

Benvolgudes i benvolguts,

el passat dijous 24 de gener, els alumnes de cinquè de l'escola van visitar als nostres amics i amigues de l'escola de la Muntanyeta de Sant Pere i SantPau de Tarragona. Aquesta visita es troba dins del projecte que els alumnes desenvolupen dins de l'eix transversal d'enguany a l'escola: les vuit emocions humanes.

Capacitat o discapacitat és el nom del projecte que estem portant a terme i que tants bons fruits està donant. Les preguntes i el saber estar dels nostres alumnes a la visita d'avui poden ser un bon indicador d'aprofitament de tot el projecte. 

Per qui no conegui l'escola la Muntanyeta ( i per extensió l'APPC) hem de dir que és  una escola molt especial, ja ens van mostrar la seva sensibilitat quan ens van visitar abans de les vacances d’hivern. Una escola on, les vuit emocions bàsiques, es viuen i experimenten d’una forma molt diferent a la nostra, tot i ser una escola. Per comunicar-se i expressar-se utilitzen uns canals diferents, però igualment efectius. El moviment també és molt diferent, però existeix, i així tantes i tantes coses que vam aprendre i intercanviar. 

Va ser una visita molt especial i emocionant per totes les persones que vam anar des de la Joncosa, per a mi perquè us he de dir que la Muntanyeta va ser la meva primera escola on vaig treballar. Allà vaig aprendre coses que fora d’allà hauria trigat molts anys en fer, persones i situacions que difícilment es poden viure fora d’aquell espai on s’ofereix, de forma constant i vital, estimulació, diversió, comunicació, aprenentatge i estima.

Podeu pensar que no sóc objectiu, i teniu tota la raó, però és impossible ser-ho al reviure, després d’alguns anys, experiències professionals i  personals que m’acompanyaran al llarg de tota la meva vida.

Per últim vull (volem) agrair a totes les persones que ens vau acollir dijous passat a l’escola la Muntanyeta, de tot cor, amb tota l’emoció que es pot sentir quan  nens i nenes poden compartir una experiència inclusiva que no s’hauria de quedar en dos trobades, algunes cartes i uns quants vídeos.