Estimades i estimats,
Demà és
la diada de Sant Jordi, una de les festes més maques i populars de
Catalunya, dóna gust veure els carrers i rambles de tot el pais, amb les
paradetes de llibres de tot tipus, amb multitud de grups venent roses. A
mí m'agrada molt tot i que, la llegenda en si, em sembla pobre
argumentalment i d'un elevat caire patriarcal. Però es la nostra
llegenda...
Per
això em vaig posar a reiventar la llegenda fent una adaptació als
temps que vivim, des d'una perspectiva social més horitzontal i sense la
càrrega de força que té l'original. S'hauria de polir, potser és més
esborrany que conte, però els mestres vivim amb les oportunitats
educatives que es generen de forma intensa i ràpida. I aquest conte té
aquesta senyal, aquest conte és una provocació al grup de primer de
l'escola, un grup molt heterogeni, molt mogut i impulsiu, on la feina
feta per la seva mestra, la Laura, juntament amb tota la resta d'equip
va prenent cos.
Aquest conte es va gravar en un matí, on els petits personatges de primer es van ficar en el paper, on vam poder comptar amb la col·laboració de la resta d'alumnes de l'escola (excepte els nois i noies de sisè que estaven d'excursió) que van acceptar la nostra demanda.
Aquest conte es va gravar en un matí, on els petits personatges de primer es van ficar en el paper, on vam poder comptar amb la col·laboració de la resta d'alumnes de l'escola (excepte els nois i noies de sisè que estaven d'excursió) que van acceptar la nostra demanda.
Però
a més m'agradaria que aquesta adaptació de la llegenda ens fes
adonar-nos del valor que tenen certes paraules, actituds i
plantejaments.
Vull
agrair infinitament la locució del conte a la Maria Romano, tot i les
presses i la manca de temps.
Desitjo que us agradi!
