I ja s'ha acabat un curs més...

Estimades i estimats..

no em queden més paraules....més que gràcies i endavant!

Visitem a la Maria Antònia Canals

Benvolgudes i benvolguts,

El claustre del curs 14-15

la setmana passada el claustre de la nostra escola va tenir una gran sort. De fet van ser varies sorts. La primera era fer el que els entesos dirien una "master class" amb la Maria Antònia Canals, la mestra i matemàtica que tant ha aportat a l'ensenyament de les matemàtiques en aquest petit país. Tot un luxe que les persones que composem el petit claustre de l'escola Teresa Godes i Domènech vam entendre com un regal, i així va ser.

De 11 a 19 hores, amb una aturada a dinar, escoltant, mirant i tocant matemàtiques, aprenent de la mirada panoràmica que ens va fer la Maria Antònia des de l'educació infantil fins al final de la primària, una mirada plena de llocs comuns: respectar el ritme d'aprenentatge de l'infant, no esperar de la canalla el que no està capacitada per aprendre pel seu desenvolupament, transmetre calma i escoltar als infants posant-nos a la seva alçada, aprofitar el conflicte cognitiu i l'error com a base de l'aprenentatge... I no perdre l'humor i el compromís, afegiria jo, que tot i no dir-ho és el que ella mostra amb la seva apassionada transmissió de les matemàtiques.

En aquests temps  on tot te un preu, més enllà del seu valor, on fer formació continua s'ha convertit en un luxe econòmic, és un goig poder compartir un dia amb el saber, el compromís i l'honestedat de la Maria Antònia. Ella que als seus 84 anys, la seva fractura de fèmur i les dificultats de mobilitat es mobilitza a la crida d'un grup de mestres que vol aprendre d'ella. I només fa una demanda, passar-la a buscar per casa seva, si us plau. I punt. Bé, quan acabem la sessió tornem amb ella a casa seva, faltava més...

Ella que entenc que el coneixement s'ha de compartir, ella que ho fa amb tanta generositat com alegria. Ella que porta tota una vida fent i desfent, escoltant i aprenent i que, lluny de fer-li vergonya reconèixer-lo, el reivindica com a base per ser bon mestre.

La Maria Antònia i els seus reglets

Aquest regal va venir embolicat amb el que suposava que tot el claustre de l'escola ens mobilitzéssim a Girona que és on viu la Maria Antònia i a on té el seu gabinet, el GAMAR. Una altra sort poder compartir una part del cap de setmana amb les persones que comparteixo un espai tan important com és l'escola, poder parlar de les coses que no ens dóna temps a l'escola, poder riure i compartir estones de forma diferent que doni peu a conèixer-nos més enllà de l'àmbit escolar.

I la gran sort és que tot el que vam aprendre amb la Maria Antònia ens ha servit per consolidar, millorar i aplicar estratègies a  l'ensenyament de les matemàtiques a la nostra escola, un altre regal als nostres alumnes en aquest camí compartit.

Les matemàtiques a l'escola

Estimades i estimats!

Comença un nou curs i l'enceto amb un desig: donar continuïtat a aquest modest bloc. És voluntat d'aquest blocaire i mestre compartir de forma més periòdica experiències, continguts i materials per compartir. Espero que així sigui.

Les matemàtiques, aquella assignatura que sembla es basi en fer algoritmes i numeració, de menor a major dificultat. És dificil trobar la lògica, l'estadistica o la geometria a les matemàtiques escolars. Tot un error, al meu entendre i al de molts i molts mestres.

I no parlem ja dels materiuals per treballar-hi, llapis i paper....

Aquest dissabte una gran part del claustre de la nostra escola vam participar a les XI Jornada de l'ensenyament de les Matemàtiques, que es van realitzar a Barcelona i que organitzen la Feemcat ( la Federació d'entitats per l'ensenyament de les matemàtiques de Catalunya) i que es van fer a l'Institut d'Estudis Catalans.

Va ser una gran jornada que amb el títol de 100 anys de matemàtiques amb tot els sentits van retre homenatge a l'Emma Castelnuovo, matemàtica italiana.   També es van entregar els premis Maria Antònia Canals. 

Com a  gran conclusió pròpia extrec que generar un ambient d'aula despert i viu, generant preguntes, motivant la investigació, valorant l'error com a quelcom vàlid per aprendre, és bàsic per poder aprendre matemàtiques. I qualsevol altre cosa. Hi ha múltiples formes de generar aquest ambient, infinitat de materials per assolir-lo, però són bàsics els camins per transcórrer en aquests ambients, tots ells basats en el respecte a l'alumne i la relació mestre-alumne, tal com no es cansa de repetir la Maria Antònia Canals.

Us deixo el material que l'organització de les jornades comparteix, un gran fet en aquest món ( i ara parlo de l'educatiu) on els continguts tendeixen a tancar-se i posar preu, on sistemes i mètodes d'ensenyament que van néixer de forma horitzontal i per compartir es comercialitzen a preus astronòmics. El món ha avançat gràcies a que els aprenentatges s'han compartit, no deixem de fer-lo o ens perdrem una gran part de la humanitat que no pot pagar-lo. L'ensenyament no pot ser un negoci...

Ah! I per acabar una foto de les mestre de l'escola que vam anar i que ens vam fer una foto amb la Nicoletta Lanciano i el globus terraqui de l'escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer. La Nicoletta forma part d'un grup mundial que demana alliberar els globus terrestres dels peus que la subjecten, per poder així mostrar com funciona de la manera més propera a la realitat.

La Fanny, la Yoli, la Nicoletta, el Toni, l'Olga i la Carme

Revista Bocinets, número cinc

Benvolgudes i benvolguts!

Ja s'ha acabat el primer trimestre! I estic molt content de com van passant les hores i els dies a la nostra escola. Avui  us deixo una  mostra de com es desenvolupen els projectes a la Joncosa, és el número cinc de la revista Bocinets, la revista editada pel consell escolar i on hi participem mestres, alumnes, famílies, ajuntament i col·laboradors. Una revista escolar trimestral, editada tota a color gràcies als col·laboradors i l'empenta i entusiasme de les mares de l'AMPA que fan la tasca d'aconseguir els calerons perquè així sigui.

Moltes gràcies a totes i tots, però especialment vull agrair en aquesta edició a tres persones: l'Israel un papa de l'escola que ha fet tota la maquetació de la revista de nou, amb tot el que comporta de temps i dedicació, moltes gràcies Israel! I a l'Anna i la Gemma, que amb el seu compàs i persistència han portat a bon terme la coordinació de la revista, una tasca complexa quan intervé tanta gent, enhorabona noies!

Crec que és un tros de revista, que ens serveix per obrir la nostra finestra al món i de la que estem molt orgullosos. Passeu, passeu...

Revista Bocinets

Publish at Calameo or read more publications.

Capítol sisè de la Violeta

Estimades i estimats!

La nostra exploradora, l'Ase la Llesta, no acaba de trobar a la Violeta, li falten dades! Ai! Quin patir aquesta Violeta i que dolentot que és el Bec el Marrec!

Ase la Llesta és la nostra salvació!

Estimades i estimats...

En aquest capítol esperàvem l'ajut de l'amiga de la Violeta, l'Ase la Llesta. Hauran arribat les cartes dels nens i nenes de la classe dels conills al seu destí? Recordeu que l'amiga de la Violeta no pot parlar però sí que sap llegir, esperem que la pugui ajudar!

La Violeta continua les seves aventures

Benvolgudes i benvolguts,

continuem navegant pel curs 2013-14 i el dia a dia ens arrenca els minuts i les hores del rellotge.
Per això us deixo els darrers tres capítols de la Violeta, l'experiència d'iniciació a la lectoescriptura que estem portant a terme a primer de primària.