Sant Jordi al Montmell

Estimades i estimats,

Demà és la diada de Sant Jordi, una de les festes més maques i populars de Catalunya, dóna gust veure els carrers i rambles de tot el pais, amb les paradetes de llibres de tot tipus, amb multitud de grups venent roses. A mí m'agrada molt tot i que, la llegenda en si, em sembla pobre argumentalment i d'un elevat caire patriarcal. Però es la nostra llegenda...

Per això em vaig posar a reiventar la llegenda fent una  adaptació als temps que vivim, des d'una perspectiva social més horitzontal i sense la càrrega de força que té l'original. S'hauria de polir, potser és més esborrany que conte, però els mestres vivim amb les oportunitats educatives que es generen de forma intensa i ràpida. I aquest conte té aquesta senyal, aquest conte és una provocació al grup de primer de l'escola, un grup molt heterogeni, molt mogut i impulsiu, on la feina feta per la seva mestra, la Laura, juntament amb tota la resta d'equip va prenent cos.

Aquest conte es va gravar en un matí,  on els petits personatges de primer es van ficar en el paper, on vam poder comptar amb la col·laboració de la resta d'alumnes de l'escola (excepte els nois i noies de sisè que estaven d'excursió) que van acceptar la nostra demanda.

Però a més m'agradaria que aquesta adaptació de la llegenda ens fes adonar-nos del valor que tenen certes paraules, actituds i plantejaments.

Vull agrair infinitament la locució del conte a la Maria Romano, tot i les presses i la manca de temps.

Desitjo que us agradi!